María Pagés

Una oda al tiempo és una coreografia flamenca sobre la contemporaneïtat i sobre el necessari diàleg amb la memòria. Planteja des del flamenc una reflexió ètica i artística sobre el present. Es pregunta sobre el que està passant en el món actual. Revisa la llum i les inquietants ombres que marquen el nostre temps. Parla de l’efímer, l’eternitat i de la implacable irreversibilitat de el temps sobre el cos, el desig, l’art i la vida.

És una al·legoria sobre el temps que vivim, amb les seves possibilitats de felicitat, utopies, terrorismes, atacs a la igualtat, retrocessos de la democràcia … Corren per la seva saba idees de Plató, Margarite Yourcenar, Jorge Luis Borges, Pablo Neruda… , units per una profunda investigació sobre l’ontologia de l’obra d’art.

La bailaora impressiona amb aquesta nova joia codirigida amb eEl Arbi El Harti, acompanyada d’un magnífic cos de ball, músics i cantaores

Ballant des de la maduresa i acompanyada per quatre balladores, quatre balladors i set músics, María Pagés explora la tradició cultural espanyola; revisa els pals flamencs nodrint-los  amb el millor de Goya, Picasso, John Cage i la seva visió de el temps. La seva trajectòria està marcada per l’afany d’innovació i aprenentatge.

En una escriptura que transcendeix la dramatúrgia tradicional de el flamenc, el ritme que es busca en Una oda al tiempo és precisament aquell que reflecteix la seva condició canviant i polimorfa. Les seqüències coreogràfiques són ràpides, tallants, i es fan i es desfan gairebé a la manera rítmica d’un projector de diapositives. Es busca aquesta tensió constant entre l’individu i la comunitat, el cercle i la recta, l’argument i l’abstracció, el silenci i la percussió.

 

Aquest espectacle forma part del festival
TERRASSA, CIUTAT DE LA DANSA

 

 

Una oda al tiempo

Dissabte, 27 de Novembre a les 20h
38a Temporada BBVA de Dansa

Visitar la web La Factoria Cultural de Terrassa