Azari Plisetsky

Professor convidat

Azari va ingressar al Conservatori de Moscou per estudiar piano amb set anys d’edat. Més tard, es va matricular a l’Acadèmia estatal de coreografia de Moscou sota la direcció del seu oncle. D’allí va passar a l’Escola de Ballet del Bolxoi, en la qual ja havia estudiat la seva germana Maya.

Es va graduar amb la màxima puntuació, de manera que va poder entrar a les files del Bolxoi el 1957, ja com a solista de la companyia. Al Bolxoi va començar a ballar com a parella de Valentina Lopujiná i Olga Lepeshínskaya, que aleshores ja eren famoses estrelles.

El 1963, Azari Plisetski es va incorporar al Ballet Nacional de Cuba com a partenaire principal d’Alicia Alonso, al costat de qui va romandre durant vuit anys, dels deu que va residir en aquest país, on va aprendre espanyol.

Va impartir classes a l’Acadèmia de Ballet de l’Havana, que va alternar amb els seus compromisos com a ballarí i es va desenvolupar com a coreògraf.

Va crear ballets com L’Avançada (1964), Primer Concert (1971) i Cant Vital (1973), el seu treball coreogràfic més important, que segueix formant part del repertori cubà i que també ha estat incorporat al d’altres companyies.

El 1971 va viatjar a Moscou per ballar El llac dels cignes com a partenaire de Josefina Méndez. Aquest mateix any, va ballar el paper principal masculí a Coppélia al costat de Loipa Araujo, al Ballet de l’Òpera de Sofia (Bulgària).

El 1973 va tornar definitivament al Bolxoi. Roland Petit el va convidar a treballar amb ell a Marsella. Cinc anys més tard, es va retirar de l’escena, però va continuar treballant com a mestre, coreògraf i muntant obres.

El 1978 va abandonar de nou Rússia per treballar amb el Ballet du XXe Siècle, de Maurice Béjart. El 1981 va ser nomenat mestre de ballet del Teatre Kirov, i entre 1983 i 1984 va estar al Ballet de Marseille, de Roland Petit.

De nou a Rússia, va ser mestre de ballet i coreògraf de Teatre Estatal de Ballet de Moscou, encara que va continuar viatjant a Europa per posar en escena ballets clàssics en diferents companyies europees.

El 1987 va viatjar a Madrid com a coreògraf convidat del Ballet Lírico Nacional. Allí va treballar com a mestre de ballet i director adjunt de la companyia fins a 1989.