Gala d’Estrelles i Solistes de l’Òpera de París

“La Sylphide”
Acte II, pas de deux
Música: Hermann Severin von Løvenskjold
Coreografia: August Bournonville
Intèrprets: Letizia Galloni, Antoine Kirscher
7min 30sec

El 1834, el gran coreògraf danès August Bournonville va estar present a l’Òpera de París, observant la interpretació de Maria Taglioni de La Sylphide, de Filippo Taglioni. Es va sentir inspirat per aquella actuació i va decidir portar el ballet al seu país, adaptant la versió original per als seus estudiants. Dos anys després, al Teatre Reial de Copenhaguen, es va representar Sylfiden amb la mateixa història del ballet original, però amb un estil i tècnica completament nous. Va ser un gran èxit, des del 1836 fins als nostres dies, marcant l’inici del Ballet romàntic.

“Donizetti pas deux”
Música: Gaetano Donizetti
Coreografia: Manuel Legris
Intèrprets: Nine Seropian, Alexandre Boccara
9 min

Vist com un veritable tribut a la tècnica de la millor escola de ballet, Donizetti Pas de Deux és una creació fresca i refinada de Manuel Legris de 2011, que ara es balla a tot el món per ballarins d’alt nivell. Els passos encaixen perfectament amb l’estil de la música de Donizetti, evolucionant en un duet virtuós i alegre.

“La méditation de Thais”
Música: Jules Massenet
Coreografia: Roland Petit
Intèrprets: Clémence Gross, Jack Gasztowt
6min 35

Un dels solos de violí més famosos del món, considerat un intermezzo simfònic de l’obra mestra “Thais” de Jules Massenet, creada a l’Òpera de París el 1894. La coreografia és un extracte de pas de deux de Ma Pavlova de Roland Petit, representant l’exaltació i idealització del pas de deux a l’estil d’Anna Pavlova, molt present i inspirada. La poesia i l’impacte líric d’aquest duet, en el pur estil únic de Petit, s’exalten amb la partitura de Massenet.

“Palindrome presque parfait”
Música: John Adams
Coreografia: Simone Valastro
Intèrprets: Letizia Galloni, Axel Ibot
5min

Creat el 2015, Almost Perfect Palindrome, amb música de John Adams, és una peça coreografiada per Simone Valastro amb la companyia Les Italiens de l’Opéra, amb motiu de la seva gira de debut a Venècia el 2016. El compositor John Adams descriu l’estructura de la seva obra China Gates com un quasi perfecte palíndrom. Aquest duet, amb una tendència narrativa, intenta il·lustrar aquesta música a través del diàleg d’una parella que porta a la seva completa destrucció. El caràcter fosc d’aquesta obra ressalta aquestes dues Forces oposades que cada persona és capaç d’exercir sobre l’altra: el Bé i el Mal.

“Grand Pas Classique”
Música: Daniel-François-Esprit Auber
Coreografia: Victor Gsovsky
Intèrprets: Valentine Colasante, Shale Wagmann
10min

Gzovsky va coreografiar Grand Pas Classique el 1949 com un pas de deux independent i s’ha convertit en la seva obra més famosa, estimada per ballarins i públics de tot el món per la seva coreografia desafiante i virtuosa. Ho va fer com un homenatge a l’estil i l’estètica del ballet clàssic, pioners a Rússia del segle XIX pel “pare” del ballet clàssic, Marius Petipa. La coreografia en Grand Pas Classique és un gran exemple del que és la tècnica del ballet clàssic. Gzovsky va seguir la recepta de Petipa per a aquest estil de ballet: precisió deslumbrant, línies clares i belles, girs impressionants, equilibris impossibles i força d’acer. Avui en dia, amb la formació moderna i les pràctiques d’acondicionament, els ballarins poden elevar aquest estil i tècnica a alçades que Petipa, i potser fins i tot Gzovsky, mai haurien pensat possibles.

PAUSA (de 15 a 20min)

“Aunis”
Música: Maurice Pacher
Coreografia: Jacques Garnier
Intèrprets: Antoine Kirscher, Alexandre Boccara, Axel Ibot
10min 20sec

Dos acordionistes i tres ballarins en una duna de sorra amb vistes al mar. Hi ha un cel obert, el vent bufa i oneja les seves camises mentre el moviment de les onades proporciona un fons visual a aquesta dansa folklòrica decididament alegre. Creat el 1979 pel coreògraf francès Jaques Garnier, Aunis és un himne a la joia redescoberta de alliberar el cos en moviment, ritme i música. El coreògraf estimava i solia dir als seus ballarins, per a aquesta peça: “Somriu a la vida i, esclatant de riure, estima”.

“Unfolding”
Música: John Adams “Christian Zeal and Activity”
Coreografia: Simone Valastro
Intèrprets: Clémence Gross, Jack Gasztowt
10min 30

Aquesta bella música de John Adams (que sona una mica com Mahler) va ser l’oportunitat per estudiar el moviment lent en un duet. Els dos ballarins “despleguen” gradualment els seus moviments per aconseguir, en cada ocasió, una posició final. Una metàfora de la vida, on dues persones estan en un canvi constant, encara que imperceptible, i en una adaptació perpetua l’una a l’altra.

“Camille”
Música: Maurice Ravel
Coreografia: Yvon Demol
Intèrpret: Nine Seropian
6min 15

Camille evoca la recerca d’un equilibri entre la feminitat i la virilitat del seu intèrpret. Com s’expressen? Què les oposita? Al final d’aquesta investigació, cal prendre una decisió?

“El Corsario”
Acte II: pas a dos
Música: Riccardo Drigo
Coreografia: Marius Petipa
Intèrprets: Valentine Colasante, Shale Wagmann
10min

Extret del ballet complet “Le Corsaire”, en aquest punt de la història, Conrad, el pirata, ha rescatat a Medora, una esclava grega que anava a ser venuda a un harem d’un pasha, i l’ha portat a la seva gruta subterrània on, enamorat d’ella, ballen aquest pas de deux en celebració del seu rescat. El pas de deux de Le Corsaire és un dels més famosos de tot el repertori del ballet clàssic. En el repertori de gairebé totes les companyies de ballet, grans i petites, i interpretat per gairebé tots els ballarins formats clàssicament, des d’estudiants avançats fins a primeres ballarines i primers ballarins, aquest duet que roba l’espectacle és un favorit del públic sempre que i on sigui que es balli.